L’Ajuntament de Barcelona té catalogats més de 1.200 elevadors històrics, construïts entre finals del s. XIX i la Guerra Civil, para tractar de preservar-los amb les modificacions tècniques necessàries per garantir la seguretat dels usuaris.
Aquest ric patrimoni està principalment situat a l’Eixample, un districte que va propiciar la gran transformació de Barcelona, durant la segona mitat del segle XIX, de la mà d’un gran home, Ildefons Cerdà, enginyer, jurista i polític i, sobretot, el primer urbanista.
Aquests ascensors son verdaderes joies, molts d’ells amb la cabina feta de fusta noble tallada, que intercalen elaborats vitralls que recobreixen les mateixes portes que es despleguen fins al replà del vestíbul. Seients de vellut o de fusta per la comoditat dels veïns i estructures de malla metàl·lica les podem trobar amb floritures que recobreixen l’espai per on es desplaça l’elevador.
Per preservar-los des de Paisatge urbà estan proporcionant ajudes econòmiques a les finques perquè renovin els elements castigats pel pas temps, com les guies, antigament de fusta, però que, sobretot, no es desprenguin dels ascensors i els substitueixin per uns altres més moderns.
